hit counters

martes, 27 de mayo de 2014

II Marxa dels Monestirs 2014: Pedralbes - Sant Cugat



El diumenge 25 de maig, l'amic Ignasi Nubiola i jo vam prendre part a la II Marxa dels Monestirs: Pedralbes - Sant Cugat que proposava...




...realitzar 19km a peu a través del Parc de Collserola!



Monestir de Pedralbes, punt d'inici de la marxa i que em porta vells records, doncs aquí vaig fer la comunió!




El primer tram és de pujada, passant pel Parc de l'Oreneta, on vam ser ben rebuts...



...fins al Passeig de les Aigües, terreny pla per estirar les cames, però...



...duraria poc perquè acte seguit agafem un camí amb desnivell que ens porta fins a...



...Santa Maria de Collserola



tot planejant ens acostem a l'explanada del Turó d'en Corts, i acte seguit...



...amb Vallvidrera al davant...



...arribem al Control 1, situat al Coll de l'Espinagossa



tot baixant i creuant rierols, envoltem...



...el Pantà de Vallvidrera! Un racó meravellós...



...on hi batega nova vida!



Mina Grott, galeria excavada per dur l'aigua del Pantà a la Vila de Sarrià (1856-1968)!



Santa Maria de Vallvidrera



Control 2 i avituallament a l'àrea de lleure de Santa Maria de Vallvidrera...



...25 minuts de relax! Amb molt bon criteri, l'organització, en cadascun dels punts de control obliga als participants a complir amb un temps de repòs obligatori establert pel reglament, així la "cursa" al final no la guanya qui és més ràpid sinó la persona que s'acosti més als temps que havien calculat ells...



...per exemple on ens trobàvem ara, en l'avituallament havien marcat 25' de parada, qui pel seu compte ni s'aturés i seguís endavant ja podia està segur que acabaria l'últim de la classificació!



un cop feta mitja digestió, jaja, seguim pel fondal de Budellera



la Serra de Collserola se'ns dubte és el pulmó de Barcelona!



Control 3: Coll de l'Erola, en aquest cas a l'igual que al punt 1 només ens marquen un minut de neutralització!



l'únic soroll que se sent és el del cant dels ocells!



Control 4: Ermita de Sant Medir...



...i ja que són 5 minuts de parada, aprofitem per treure la càmera! Sembla que ho hagin fet a posta per mi, m'agraden aquestes normatives! jajaja



la Masia Can Borrell, i just al costat d'ella es troba el...



...Control 5: gran part dels participants porten posada la samarreta de la marxa (amb els colors del centre excursionista organitzador que coincideix amb el seu nom), és per això que...



...algunes senyals estaven justificades,jaja...



...i parlant de senyalitzacions, perfecte perquè perdre's era una tasca molt difícil!...



...inclús pensant que hi havia persones de totes les edats (de nens i nenes a avis i àvies), hi havia cordes de suport en els trams de baixada estrets i amb més pendent, tot i que...



...l'Ignasi i jo per sort no ens preocupava massa! jaja



una de les últimes sorpreses que amaga Collserola abans d'arribar al...



...Passeig Antoni Gaudí, entrant a Sant Cugat del Vallès on hi ha el...



...el darrer punt de control, que no té número perquè senzillament és...



...l'arribada: Monestir de Sant Cugat!!!



el 2015 més Ruta dels Monestirs!!! Fins aviat i moltes gràcies per tot al Centre Excursionista Els Blaus!!

domingo, 18 de mayo de 2014

Finde a la contra però igualment satisfet!



Per escalfar motors i donat que no havia tocat la Mendiz en tot l'any, el dissabte 17 de maig vaig sortir de Barcelona, vaig anar per costes i a 7km de Sant Feliu de Guíxols un mossos d'esquadra i un membre de l'organització d'un triatló em paren i em diuen que hi ha una cursa que durant hores el tram està tallat, es "riuen" de mi per no haver vist les senyals però resulta que darrera apareixen: autocars, cotxes, motos, altres ciclistes,... ara qui riu?? Com a alternativa em proposen o tornar a Tossa de Mar (tornar enrere 13km i després fer una volta que sumaria massa kilometratge i per tant desgast excessiu) o fer Sant Grau, sense tenir en compte que jo estava sense aigua i menjar (perquè pensava reposar a Sant Feliu de Guíxols i per davant tenia més baixada que pujada), al final trucada d'emergència als pares perquè em vinguin a buscar (estaven a Solius, a prop) ja que no penso jugar amb la salut.




L'endemà 18 de maig, estic a la sortida de la I Marxa Cicloturista Palamós - Costa Brava!



Avui sí he pogut completar el tram de costes sense que ningú m'obligués a donar mitja volta, però... l'organització no ha tingut paciència i ha desmuntat l'últim avituallament que hi havia passat Tossa de Mar sense tenir en compte que el grup on anava jo estàvem dins el temps reglamentari!! Un imprevist que poc em podia imaginar i novament en el mateix punt que feia 24h rebia una "bufetada". No he volgut acceptar el rebost dels companys perquè també anaven apurats de reserves i no els volia perjudicar, finalment a 5km d'arribar a Palamós no he aguantat més i he rebentat completament, he entrat a una benzinera i dues xocolatines i una coca-cola m'han retornat les suficients energies per arribar a meta!...



...ara penso que hauria d'haver acceptat el seu oferiment, però be tot i jugar involuntàriament 48h a la contra, em sento molt satisfet!

jueves, 1 de mayo de 2014

Del coma induït a la tomba de Senna!



Per si algú tendeix a pensar que les persones en estat de coma induït estan inactives, ho desmenteixo absolutament!!! Cert que no expressem res, però per dins estem vivint un somni profund ja que el cervell sí que està funcionant 100%, inclús diria que com la persona no està en condicions de decidir res, és ell a qui toca assumir més càrrega de treball, i va ser en aquest moment que va fer que el mític Ayrton Senna entrés en el meu somni.




al cap tenia la imatge de Senna, i és que pocs dies abans del meu greu accident, a Strembode bon matí al quiosc vaig comprar La Gazzetta dello Sport perquè portava la notícia de la pròxima venda del documental "Senna: no fear, no limits, no equal". Encara no l'havia vist, però llegint l'article se'm va posar la pell de gallina i per tant aquell moment va quedar retingut a la memòria, així que el sistema nerviós es va posar les piles i va rescatar aquest record recent i en va fer la seva pròpia pel·lícula...



...que tenia com a guió traslladar l'Ospedale Santa Chiara di Trento a la mateixa ciutat de Sao Paulo al costat de la tomba de Senna. Recordo, òbviament en somnis, com la seva fundació em va regalar molt amor!



Ara algunes neurones les tenia apagades, perquè Senna mai va fitxar per Ferrari i com tenia el record que anava així de vermell doncs el cap va alterar encara més la realitat, jaja!



Va ser gràcies amb ell que vaig començar a recuperar certa il·lusió per la vida, perquè es va interposar enmig d'un mal son que m'estava destrossant l'ànima. Gràcies Ayrton Senna!