Turó de Tagamanent per la Riera de Vallcàrquera

23/01/2019: Ruta circular molt interessant tot caminant per la Riera de Vallcàrquera on la protagonista és l'aigua però també ho són els arbres, una església, un molí, varies fonts i turons, sobretot el de Tagamanent, el nostre punt culminant

Ens desplacem al Vallès Oriental, al nord de la comarca i de la seva capital Granollers, concretament al municipi del Figaró-Fontmany

Tot remuntant la Riera de Vallcàrquera ens enfilarem fins a Bellver per finalment pujar al Turó de Tagamanent on han restaurat l'església i hi queden les runes del castell, de tornada ens retrobarem amb la riera per tancar la caminada!

Tot i que ens hi hem desplaçat amb el tren i portem caminant des de l'estació, diguem que la sortida real la considerem en aquest punt, a la Font de Ca l'Andreu!

Els primers kilòmetres els fem per la Riera de Vallcàrquera, on l'aigua dona gust veure com raja per tot arreu, aquí a prop de la Font de la Noguera Punxeguda

Ho anunciaven els pronòstics i durant uns trenta minuts ens va nevar, tot un regal!

Una zona fresca, molt humida i això queda reflectit en la vegetació!

Molí de Vallcàrquera

Font del Molí

Sant Pere de Vallcàrquera del segle XI-XVII

Rectoria de Vallcàrquera, una escola de natura integrada a la Xarxa Catalana d'Instal·lacions Juvenils

Alzina de Can Puig i també altres exemplars hi surten indicats. De fet poca estona abans hem deixat en darrera la Ruta dels Arbres on hi hem vist senyalitzades espècies com el Castanyer i el Lledoner

Imatge de contrastos: la vida al camp present a Can Puig...

...i l'abandonament a Cal Cisteller on les runes són l'únic testimoni d'un passat molt actiu. Recomano la lectura del llibre El Mas al Montseny: la memòria oral (que es troba disponible en format PDF a través del portal Gencat-Cultura i també en format paper a les biblioteques) per entendre l'evolució dels masos al Montseny, i que segurament també es pot extrapolar en altres indrets!

Canvi de païsatge a l'alçada de Can Bosc, deixem la pista i ens dirigim al Bosc de Bellver

El bosc s'obre per moments originant miradors improvitzats des del Serrat de les Sapines...

...primer contacte visual amb el Turó de Tagamanent...



...

...els Cingles de Bertí en primer terme i al fons La Mola enfarinada!

Turó dels Corbs, mai millor dit!

El Bellver, la masia és el primer que troba el visitant quan arriba al Pla de la Calma. Actualment fa les funcions de restaurant i de punt d'informació del Parc Natural del Montseny, al temps que conserva l'estructura original que es va crear el segle XVIII.

Ca l'Agustí és també històrica masia situada a només 500m de El Bellver, també al Pla de la Calma, i que avui fa el servei Casa Museu on s'ofereixen visites guiades per entendre com era la vida al mas!

Collet de Sant Martí, la rampa final d'accés al punt culminant de la sortida!

Ja som als 1.058m del Turó de Tagamanent, on encara és present el Castell de Tagamanent, en estat de runes (les restes del mur de l'edifici principal)...

...en canvi restaurada i amb un aspecte més complet destaca Santa Maria de Tagamanent...

...al voltant hi ha restes d'edificis annexes i una porta que data del 1736

Les vistes des del Turó de Tagamament són molt extenses: el Matagalls amb un aspecte hivernal...

...Mar Mediterrani...

...Centelles i els Hostalets de Balenyà

La baixada la fem compaginant trams de pista amb senders

Masia de Can Coll

De tornada a El Figaró (Figaró-Montmany) fem una petita part de l'itinerari de la memòria històrica del qual en forma part l'Hotel Congost: construït en el període daurat de l'estiueig barceloní i que durant la guerra civil fou un dels llocs que van acollir refugiats i en la postguerra s'hi va establir un petit destacament de soldats nacionals. Actualment es una residència geriàtrica!

El 10 d'octubre de 1994 el nivell de l'aigua del riu Congost va augmentar de forma sobtada, pels carrers de El Figaró s'hi van acumular 1,5m d'aigua i fang. Les pèrdues econòmiques van ser importants, però per sort cap persona va prendre mal! Una causa però que és poc natural, ja que el culpable fou una mala planificació de la C-17 tot escollint la opció amb menys cost i que això va fer més estret el pas de l'aigua, això sumat a uns incendis als Cingles de Bertí que davant les fortes pluges posteriors va erosionar molt el sòl i va fer que arribés més aigua al riu! Un missatge de la importància sobre la gestió de les infraestructures i dels espais naturals!

Avui el riu Congost respira calma, amb un Bernat pescaire (Ardea cinerea) de pesca!