Neeeeeu... granulaaaaada al Tibi! jeje

La setmana del 2 al 8 de febrer es presenta molt interessant a Catalunya, podria nevar a cota 0 de forma generalitzada!! Però per anar obrint boca i buscar sensacions avui hem pujat el Tibidabo (512m) i hem vist caure durant uns pocs minuts neu granulada (que no neu, com la coneix tothom, no ens confonguem jajaja).

Un altre motiu també era sortir de casa i contemplar vistes de primera: com és el cas de la Serra de Sant Llorenç del Munt i l'Obac...

...el Massís del Montseny...

...i Montserrat!!

"BLACKFISH": Orca (Orcinus orca)

Em sorprèn la ignorància de tots els entrenadors, sembla impossible que acceptin dirigir un espectacle sense tenir un coneixement perfecte de l'espècie amb la que treballaran, i més quan el contacte serà en terreny contrari (a l'aigua), on en cas de sorgir dificultats és evident que des de fora poc o res podran fer per ajudar a solucionar el problema. Però fet aquest apunt, anem directes a qui de debò en té tot la culpa, i són a d'alt als despatxos a la direcció!

De petit vaig anar al zoo de Barcelona varies vegades, i gaudia amb el xou de la orca Ulises, però era un nen i en correspondència amb la meva edat doncs lògicament molt ignorant.

No parlaré del que tots ja sabem (mireu el documental Blackfish): la manca d'espai en les instal·lacions, unes condicions de vida privades de llibertat,... però per si faltava poc a sobre separen una cria i una mare perquè no es tornin a veure mai més; en uns individus, que com es diu al documental, en el seu hàbitat natural poden arribar a viure 100 anys les femelles i 60 anys els mascles, i això els humans podem entendre perfectament el que significa un acte tan pervers com aquest!

I totes aquests relats esgarrifosos que mostra BLACKFISH, és causat sobres les Orques, uns depredadors aquàtics fora de sèrie que no temen ni el Tauró Tigre (considerat en molts documentals com el Tauró més "sanguinari" perquè s'ho menja tot, una història vinguda a menys els darrers anys amb les imatges de bussejadors que neden al seu voltant):

http://youtu.be/uqimOYOQjJ8

I el gran Tauró Blanc, amb qui els bussejadors també ja s'han atrevit inclús a "jugar" amb ells fora la protecció de la gàbia, queda destronada la seva fama d'invencible o màquina perfecte de matar (foques si, però contra les orques està venut, amb sort les pot ferir i punt):

http://youtu.be/ZnXp-X__E44

Les Orques, estem parlant d'uns éssers vius aquàtics amb una intel·ligència i esperança de vida que res tenen a envejar als humans. Si l'home és el depredador dominador de la superfície, la Orca allà on viu és la reina de l'aigua!! I sabent això, encara alguns dels nostres s'atreveixen a utilitzar-les com a mascotes en parcs aquàtics!!! El nen que va anar a veure la Ulises s'ha fet gran i ha obert els ulls!

Congost del Mu

31/08/2014: Bastant a prop de Mont-rebei, direcció SE (sud-est), tenim un altre indret força més desconegut però que ofereix també un gran espectacle pel senderisme: el Congost del Mu

Nosaltres vam iniciar la ruta just sota la Presa de Camarasa, i com que no teniem massa temps, vam arribar fins l'Estret de Mu, per després tornar pel mateix camí. És l'itinerari bàsic per recórrer el congost, l'altre accés és a Alòs de Balaguer...

Comencem la caminada per la passarel·la que passa pel costat de la Central Hidroelèctrica d'Alòs de Balaguer.

En poca estona trobem el pont penjant...

...des d'on contemplem el riu Segre.

Guanyem una mica de desnivell (dels 275m fins als 330m d'alçada),...

...girem la vista, i el congost agafa forma!

Seguim endavant, i al fons ja apareix l'Estret del Mu...

...per un moment semblava que el riu havia desaparegut, però no, en tot moment el teniem al nostre costat.

Finalment arribem a l'Estret del Mu!!

Impressionant, per un moment venen ganes de tirar-se a l'aigua i inspeccionar el seu interior, però no soc bussejador! jaja

Més endavant, d'haver seguit, trobaríem Alòs de Balaguer a uns pocs kilòmetres.

Marxa en darrera, sota un sol de justícia...

...i ens retrobem amb el pont penjant.

Molt important sempre està alerta del avisos!

Tota aquesta zona que vam visitar pertany l'Espai d'Interès Natural Aiguabarreig del Segre i de la Noguera Pallaresa, i ofereix altres recorreguts com per exemple el del Mirador de La Penalta, amb més desnivell i que segurament serà motiu d'una nova visita!

Força l'aigua la que baixa pel riu Segre, quin bon gust que dóna!

Per concloure aquella jornada calorosa, ens vam anar a refrescar a Camarasa, a la zona segura perquè la corrent és molt forta i el perill present; un bany presidit per les muntanyes del Mont-Roig (950m)  i que recorda a la Serra del Montsec!