"BLACKFISH": Orca (Orcinus orca)

Em sorprèn la ignorància de tots els entrenadors, sembla impossible que acceptin dirigir un espectacle sense tenir un coneixement perfecte de l'espècie amb la que treballaran, i més quan el contacte serà en terreny contrari (a l'aigua), on en cas de sorgir dificultats és evident que des de fora poc o res podran fer per ajudar a solucionar el problema. Però fet aquest apunt, anem directes a qui de debò en té tot la culpa, i són a d'alt als despatxos a la direcció!

De petit vaig anar al zoo de Barcelona varies vegades, i gaudia amb el xou de la orca Ulises, però era un nen i en correspondència amb la meva edat doncs lògicament molt ignorant.

No parlaré del que tots ja sabem (mireu el documental Blackfish): la manca d'espai en les instal·lacions, unes condicions de vida privades de llibertat,... però per si faltava poc a sobre separen una cria i una mare perquè no es tornin a veure mai més; en uns individus, que com es diu al documental, en el seu hàbitat natural poden arribar a viure 100 anys les femelles i 60 anys els mascles, i això els humans podem entendre perfectament el que significa un acte tan pervers com aquest!

I totes aquests relats esgarrifosos que mostra BLACKFISH, és causat sobres les Orques, uns depredadors aquàtics fora de sèrie que no temen ni el Tauró Tigre (considerat en molts documentals com el Tauró més "sanguinari" perquè s'ho menja tot, una història vinguda a menys els darrers anys amb les imatges de bussejadors que neden al seu voltant):

http://youtu.be/uqimOYOQjJ8

I el gran Tauró Blanc, amb qui els bussejadors també ja s'han atrevit inclús a "jugar" amb ells fora la protecció de la gàbia, queda destronada la seva fama d'invencible o màquina perfecte de matar (foques si, però contra les orques està venut, amb sort les pot ferir i punt):

http://youtu.be/ZnXp-X__E44

Les Orques, estem parlant d'uns éssers vius aquàtics amb una intel·ligència i esperança de vida que res tenen a envejar als humans. Si l'home és el depredador dominador de la superfície, la Orca allà on viu és la reina de l'aigua!! I sabent això, encara alguns dels nostres s'atreveixen a utilitzar-les com a mascotes en parcs aquàtics!!! El nen que va anar a veure la Ulises s'ha fet gran i ha obert els ulls!

Congost del Mu

31/08/2014: Bastant a prop de Mont-rebei, direcció SE (sud-est), tenim un altre indret força més desconegut però que ofereix també un gran espectacle pel senderisme: el Congost del Mu

Nosaltres vam iniciar la ruta just sota la Presa de Camarasa, i com que no teniem massa temps, vam arribar fins l'Estret de Mu, per després tornar pel mateix camí. És l'itinerari bàsic per recórrer el congost, l'altre accés és a Alòs de Balaguer...

Comencem la caminada per la passarel·la que passa pel costat de la Central Hidroelèctrica d'Alòs de Balaguer.

En poca estona trobem el pont penjant...

...des d'on contemplem el riu Segre.

Guanyem una mica de desnivell (dels 275m fins als 330m d'alçada),...

...girem la vista, i el congost agafa forma!

Seguim endavant, i al fons ja apareix l'Estret del Mu...

...per un moment semblava que el riu havia desaparegut, però no, en tot moment el teniem al nostre costat.

Finalment arribem a l'Estret del Mu!!

Impressionant, per un moment venen ganes de tirar-se a l'aigua i inspeccionar el seu interior, però no soc bussejador! jaja

Més endavant, d'haver seguit, trobaríem Alòs de Balaguer a uns pocs kilòmetres.

Marxa en darrera, sota un sol de justícia...

...i ens retrobem amb el pont penjant.

Molt important sempre està alerta del avisos!

Tota aquesta zona que vam visitar pertany l'Espai d'Interès Natural Aiguabarreig del Segre i de la Noguera Pallaresa, i ofereix altres recorreguts com per exemple el del Mirador de La Penalta, amb més desnivell i que segurament serà motiu d'una nova visita!

Força l'aigua la que baixa pel riu Segre, quin bon gust que dóna!

Per concloure aquella jornada calorosa, ens vam anar a refrescar a Camarasa, a la zona segura perquè la corrent és molt forta i el perill present; un bany presidit per les muntanyes del Mont-Roig (950m)  i que recorda a la Serra del Montsec!

Congost de Mont-rebei: Emita de la Pertusa - Font de Montfalcó

Tercera visita que faig al Congost Mont-rebei, però sempre hi ha molt per conèixer i ara també perquè mai fins ara hi havia accedit pel vessant sud!

Un lloc de frontera que limita Aragó amb Catalunya incloent 3 comarques (Baixa Ribagorça, Pallars Jussà i La Noguera)...

...i que forma part de la Serra del Montsec d'uns 40km de longitud, amb cims propers als 1700m i més d'un pantà (Canelles i Terradets)

Aparcant el cotxe passat Corçà al costat de l'Església de la Mare de Déu de la Pertusa, la ruta quasi forma un triangle, però com (a part de nedar) no hi ha cap pont que uneixi Montfalcó amb la Pertusa, l'excursió d'anada i tornada acaba sent força exigent per les cames.

Just al costat de l'aparcament que s'arriba per una pista no asfaltada...

...agafem un camí molt curt que ens apropa a...

...l'Església de la Mare de Déu de la Pertusa, que ens regala una panoràmica espectacular...

...a la seva esquerre el Pantà de Canelles,...

...davant la Serra de Santa Quitèria...

...i a la dreta al fons el Congost de Mont-rebei, som-hi cap allà!!!!

Deixem la Pertusa, on tornarem després a pels cotxes, i agafem el GR-1...

...passem entre les ruïnes de la Pardina...

...i per sota mateix dels enlairats penya-segats de roca calcària.

Mas de Carlets, una associació d'amics està posant en marxa denou el refugi per servir entrepans al senderista!

Congost de Mont-rebei

Amb poca corrent i la bona qualitat de l'aigua, un bany va ser la cura provisional per fugir de la calor!!!

Entrem al cor del Congost, i és literal perquè el camí "s'infiltra" a través de la paret rocosa...

...transmetent una sensació única...

...i tot i que pot semblar perillós, és molt segur!! Amics amb vertigen hi han passat, al seu ritme però ho han fet, a més és molt curt ja que amb uns pocs minuts ja estàs a l'altre banda del Congost.

Josep Pla definia: "Des d'un Ager us adoneu, en tota la seva volumetria, del prestigi geològic, impressionant, del Montsec"!!!

Una vegada hem creuat Congost, mitja volta i recuperem el GR-1 fins a una desviació i baixem...

...per un camí molt ben cuidat, i és sobretot per un motiu d'atracció turística...

...ja que després de creuar pel pont que travessa el riu Noguera Ribagorçana...

...i recuperar una mica del desnivell cedit...

...et condueix cap a una construcció recent que busca impressionar als visitants...

...i amb nosaltres ho van aconseguir, tan vist des de dins...

...com des de fora, crida molt l'atenció, quasi impossible passar per allà i ignorar-ho!

Només 15 minuts i 600m de distància em van separar del final, però com ja tornarem un altre dia per fer nit a l'alberg...

...junt amb l'amic Vidal vaig preferir parar per reposar, menjar i tancar els ulls una estona a...

...la Font de Montfalcó, qualsevol pensaria que l'aigua raja de l'aixeta... doncs no! Al final del tub de l'esquerre hi ha un tap i per omplir la botella només l'has de: treure, inclinar i omplir; i després tornar ha col·locar-lo al seu lloc.

De tornada pel mateix GR-1, res millor com fer una darrera parada al Mas de Carlets, a mig camí de la nostra destinació que coincideix exactament amb l'inici.

Com passa a vegades un error de cadet va fer que em deixés el frontal, però per sort la posta de sol va ser molt generosa...

...i ens va enlluernar quasi fins al final, regalant-nos una d'aquelles imatges que et transmet màxima llibertat.

I aquí em teniu!!! Quina pallissa nano!! jejejeje AIXÒ ÉS VIDA!!!