hit counters

lunes, 19 de marzo de 2018

Nevant a cota 0!!



Els dia 27 de febrer ens vam estrenar veient nevar a nivell del mar i el 28 de febrer vam caminar per la muntanya barcelonina buscant bons gruixos d'or blanc!




27 febrer 2018: Nevant a la porta de casa, a la Vila de Gràcia, el dia no podia començar millor!



Aprofitant que la nevada és intermitent, fem via tot baixant en línea recta fins al Port de Barcelona, un cop allà ens "doctorem" en veure caure neu sobre la mateixa aigua del mar!



La fauna també forma part de la nostra atenció i no perdem l'oportunitat de saludar aquesta hivernant Gavina vulgar (Larus ridibundus)!



A la tarda la Serra de Collserola ja s'havia enfarinat!








28 febrer 2018: De bon matí la Plaça Lesseps apareixia lleugerament blanca!!



Les Tres Creus del Park Güell



Un clàssic que mereix ser retratat!



Pont de Vallcarca



Jardins de Manuel Blancafort



Les palmeres, tan poc habituals (per no ser autòctones) com la mateixa neu a la ciutat! jeje



Seguim pujant per la obaga de la Serra de Collserola buscant bons gruixos!



On hi hagi fred sempre hi ha un Pit-roig (Erithacus rubecula), bona senyal!!



Comparem aquesta imatge del 28 de febrer amb la del 13 de desembre!



Explorant "nous" camins...



...i trobant bon draps de neu...



...tot caminant entre l'alzinar amb roures i pins!



No podia falta el ninot de neu!



I finalment arribem al Tibidabo, a uns 512m sobre el nivell del mar! Serà la última nevada de la temporada? Doncs sembla que no!!

sábado, 24 de febrero de 2018

Nevades del 8 i 12 de febrer a Collserola!



8 i 12 de febrer 2018: En aquests dos dies vam gaudir de nevades a la Serra de Collserola, la primera molt testimonial però diurna i molt visible, i la segona més efectiva però nocturna!




8/02/2018: En aquesta ocasió vam decidir fer seguiment des del Passeig de les Aigües, a uns 300m d'alçada, on la nevada ja era maca maca!








Neu que va caure al migdia, durant una hora i mitja aproximadament!



Quan el dia es comença a obrir observem que la muntanya està enfarinada a partir d'uns 400m, molt lleugerament, sense necessitat de comptar centímetres...



...però aquesta curta nevada, diurna, ens ha regalat estampes molt emocionants!



En poca estona els núvols de precipiació es retiren mar endins...



...ni rastre de neu al Passeig de les Aigües, per tan decidim seguir pujant fins al Tibidabo...



...on trobem la vegetació adornada de blanc!



12/02/2018: Quatre dies més tard, i en aquest ocasió de nit, pugem directament al punt més elevat del Parc Natural de la Serra de Collserola, al Tibidabo (512m), per seguir la segona nevada de la temporada!!!








Abans del premi gros ens visita una tempesta amb tres llamps que impacten a la Torre de Collserola i neu granulada...



...molt fàcil de detectar perquè són molt sorolloses al caure a terra, com una pedreta rodona!



La paciència té premi i cap al vespre la neu fa acte de presència amb molta empenta!



Ràpidament sumem centímetres i les màquines llevaneus avui sí els toca actuar!...



...la seva presència es fa indispensable i la seva tasca salta a la vista...



...només cal observar la diferència entre on ha passat la màquina i on no!



Nosaltres però, no tenim cap problema perquè baixarem un tros a peu i el restant amb funicular i ferrocarrils, així que tenim temps per observar com la neu s'ha fet ben present!



Com s'acostuma a dir popularment: "Nevant a tot drap"!!!



Ben servits de neu, i gratis, convida la casa! jeje



Neu que ben aviat serà aigua benvinguda per tots els arbres!



L'endemà, dia 13/12/2018 vam caminar per la obaga de Collserola on encara quedaven restes de l'or blanc!



Em sembla petit que més que un fins un altre, serà un fins aviat, molt aviat!!

lunes, 8 de enero de 2018

Punta Alta de Comalesbienes (3.014m)!!!



30/07/2017: Seguim a l'Alta Ribagorça i canviem el recorregut de vall del dia anterior pel d'alta muntanya, on pujarem fins als 3.014m de la Punta Alta de Comalesbienes!




Sortirem des de la Presa de Cavallers i farem el cim per la via directa: barranc, estanys, tarteres i la carena de Comalesbienes ens esperen, tot afrontant un desnivell de 1308m! Abans però també farem el Pic de Comalesbienes, que per pocs metres no és un tres mil més dels Pirineus, però igualment interessant! Baixarem pel mateix lloc, tot i que hi ha la opció de fer la circular tot baixant, o pujant també, pel Refugi de Ventosa, l'Estany Negre i Estanys de Colieto, una via que segurament explorarem en una altre ocasió! El track aquí!








En Benji ens indica que avui ens sentim motivats, així que sense més comencem a pujar pel Barranc de Camolesbienes...



...en tot moment tenim a la nostra esquena vistes espectaculars al Besiberri Sud i al Comaloforno, altres grans cims del Pirineu català!



Una fita una gran roca ens indica el final de barranc i l'inici de la tartera, on poc després arribarem als...



...Estanys de Comalesbienes!



Poques congestes de neu a la vista i molt dividides!



Dos estanys més de Comalesbienes, aquests més grossos...



...fins i tot mantenen la seva immensitat observats des del Pic de Comalesbienes (2.993m), on hem accedit...



...tot grimpant pel rocam...



...i per la carena, des d'on observem: la Cresta dels Besiberris (Nort, del Mig i Sud), el Tuc de Molières i la Glacera de l'Aneto!!



En imatge el Pic de Comalesbienes, on hem baixat una mica i ens hem enfilat denou per la carena del cim que hi ha al costat, el més alt del dia...



...la Punta Alta de Comalesbienes (3.014m), el 4rt tres mil d'un servidor!



Al cim hi ha espai per unes quantes persones, vigilant això si amb múltiples rocs mogudets que no ens han de fer perdre la concentració per evitar un ensurt; les vistes com de costum en alta muntanya són impressionants!!



Montardo (2.833m)



Estany Gelat



Besiberris, Comaloforno, Molières, Aneto i als nostres peus la Presa de Cavallers!



Crestes Barrades, Estany Gelat, Crestes de Colieto, Pic de la Pala Alta de Sarradé, Pic de la Pala Gespadera, Bony d'Aigüissi, Estanys de Comalesbienes!!



Tot i que amb no gaire claredat, el punt més elevat de Catalunya: la Pica d'Estats!



Ja de baixada ens creuem amb una família de Isards (Rupicabra rupicapra)!



En fi, una jornada magnífica on la meteorologia ens va respectar, només quatre gotes grosses al final del dia i que ens van refrescar l'esforç! jeje