hit counters

domingo, 5 de febrero de 2017

El Catllar (1.122m)



26/01/2017: El dijous vam visitar El Catllar, una muntanya abraçada a Ripoll i que ofereix amplis recorreguts entre boscos, prats, masos i construccions històriques; ja sigui per pista o per senders.




Per venir fins a Ripoll vam agafar el tren de la Línia R3, que uneix la Costa Central amb els Pirineus Orientals...



...tot creuant les comarques interiors de Catalunya, on la neu ja era visible, fet que va fer molt especial la meitat del trajecte!



A Ripoll ja podem observar la gran quantitat de neu acumulada, tan a les cases com a la vegetació, un fet poc habitual i que no es repetia des del març del 2010!



Creuem el riu Freser...



...i tot i que ja han passat unes hores des de que ha deixat de precipitar...



...la neu meravella a tots els pisos!








Ja estem a punt per començar una nova ruta circular, la pujada serà bàsicament per una pista, tot passant per l'Ermita de El Remei, el barri de Els Brucs (on veurem els masos de El Puig i El Mir) i seguirem l'ascens pels Solells del Catllar fins a arribar al mateix Catllar!



La fotografia és nostra, però el ninot no, jaja!



El dia es va aclarint i se'ns obre una Ripoll mai vista pels nostres ulls igual abans!



Abans d'agafar la pista, no podem evitar creuar el camp i trepitjar un bon tou de neu!!



Finalment agafem la pista on la neu cedeix a contrarellotge per efecte del sol...



...nosaltres tranquils perquè tenim la càmera aïllada de qualsevol impacte! jeje



Ermita Nostra Senyora del Remei, un lloc on cada any a mitjans d'octubre es celebra un Aplec, que s'acaba amb un esmorzar de germanor consistent amb pa amb cansalada...



...un menú que segurament no coincideix amb el de les vaques, que amb aquests dies d'autèntic hivern han rebut un aport extra!



Alguns prefereixen hivernar vista la situació! jeje



El Puig dels Brucs



El Mir, un mas que a l'estiu acostuma a ser una casa de colònies...



...ovelles...



...un burro, cabres, també un senglar...



...i tots contents amb una bossa de menjar que els ha portat en Lluís (a la meva dreta), un pastor retirat...



...molt conscients de que són dies tendres per a nosaltres, rodejats de neu, però molt complicats per aquests animals, els quals evindenment donem per fet que els seus propietaris en tenen cura!



Seguim pujant per la pista, i com diria aquell, ens sentim vigilats...



...mentre altres s'estrenen pasturant a la neu!



Qui segur pagarà cara la nevada és la processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa)!



Boscos emblanquinats de d'alt a baix...



...valls enfarinades i més hivernals que mai...



...neu que es resisteix a baixar del pi...



...neu que no deixa d'abraçar el boix...



...i neu que contra la gravetat s'aferra al terra!



Santa Maria del Catllar...



...una antiga parròquia que actualment presenta un aspecte deplorable!



Just abans d'arribar al Puig del Catllar, a 1.122m d'alçada, podem gaudir dels masos que hi ha al llarg de la Riera de Vilardell, que serà motiu d'un nova ruta en una propera visita al Ripollès!



La baixada serà per un sender enmig del bosc, on ens esperen 400m de desnivell i punts d'interès importants, com el Mirador de la Rosa dels Vents i el Fortí del Pla de la Bandera!



Deixem en darrera les antenes de El Catllar...



...i agafem un sender molt ben fitat...



...al qual és impossible perdre la traça gràcies a les petjades sobre la neu d'altres persones que hi han passat abans!



Es emocionant caminar tot rodejat d'un bosc emblaquinat!



Mirador "Rosa dels Vents"



Fortí del Pla de la Bandera...



...va ser una torre defensiva que varen bastir els lliberals el 1838 per a fortificar la Vila de Ripoll!



En fi, acabem una jornada molt profitosa, tot caminat per les muntanyes del Ripollès i esperant tornar aviat, i si pot ser amb aquest mateix aspecte! jeje



Moltes gràcies Ripoll!!!

miércoles, 7 de diciembre de 2016

La Dona i el Bastiments



19 de novembre 2016: Preciosa jornada de muntanya, en un dia on el mar semblava està més a prop que mai dels Pirineus!




Ens vam desplaçar fins la comarca del Ripollès, tot un niu de bellesa!



Una circular de 12km i quasi 900m de desnivell acumulat, tot fent carena des de la Portella de Mentet fins el Coll de la Marrana, tots creuant el Pic de la Dona i el Bastiments, amb sortida i arribada a Vallter 2000!



La Vall de Ribes ens rep amb boira baixa, però ja anava be així, perquè avui toca està moltes hores en alçada!



Com a aficionat al temps, no se'm podia passar per alt la gàbia metoerològica, amb el seu pluviòmetre a l'exterior.



Deixem Vallter i la pujada comença sense més...



...pel sender que segueix el Torrent de la Portella.



Com a aficionat a la ornitologia, no puc deixar mai d'admirar a la reina de les aus: el Trencalòs (Gypaetus barbatus), un exemplar jove que ens observa des del principi!








Obrim una mica la traçada i arribem al Pla de Coma Armada, però aviat girem a l'esquerra per arribar a...



...la Portella de Mentet (2.411m), amb vistes a França, i en especial al...



...Pic du Canigou o Pica del Canigó (2.784m), una admirable muntanya que unes setmanes abans d'aquesta sortida, ja vam tenir el plaer de posar-hi els peus!



Els núvols ja arriben als colls de les muntanyes, com el de la Portella de Mentet, però...



...en un puig sense nom, a 2.568m ja no arribaven, cosa que ens permet guadir d'una panoràmica única, presidida per un mar de núvols!



Deixem el puig sense nom, jeje, mentre més persones segueixen pujant...



...i ja ens apropem al primer gran cim de la jornada, net de núvols i amb una mica de neu,...



...el Pic de la Dona (2.703m), encapaçalat en aquesta ocasió per tres noies...



...que al igual que nosaltres, s'han guanyat poder admirar el majestuós Massís del Canigó!



També podem observar el Pic de Carlit (2.921m)...



...el cim més elevat de tota la Cerdanya, molt pròxim a: Font-romeu, Mont-Louis i Les Angles!



Avui no hi ha torb, així que no ens farà servei, però mai se sap, sempre és bo saber-ho!



Denou un Trencalòs a la vista, en aquest cas un adult, i podem observar la barba negra que li penja, d'aquí el nom científic: Gypaetus barbatus!



Comença a entrar gana i parem a dinar al Pla d'Ombriaga, amb vistes a la cara nord del Bastiments i...



...el "mar"!



Un cop hem reposat, continuem la caminada...



...tot seguint la carena per Les Xemeneies de Bacivers!



Puig d'Ombriaga (2.639m)!



D'esquerra a dreta: el Pic, l'Estany (que ja veurem millor més endavant), el Circ i la Coma de Bacivers!



Davant ja ens espera l'atac final al Bastiments!



Girant la vista 180 graus, al fons de tot repunta denou el Canigó, i davant el Pic de la Dona i tota la carena que hem anat fent fins al moment!



Vam fer la sortida dies abans de la primera gran nevada de la temporada, així que la poca neu que hi havia no va ser cap dificultat!



El Bastiments (2.881m), segona vegada que visito la creu, que no és el punt més elevat...



...per tant seguim caminant pel cim, per un tram anomentat: el Pas del Bou...



...on sí hi ha el punt més elevat!



A la mateixa alçada es troba una zona molt fotogènica: el Piolet de Bastiments!



Ara, amb millor perspectiva, observem el Circ de Basivers i el seu estany!



Estany de Bacivers.



El vent comença a fer de les seves...



...refem el Pas del Bou i saludem denou la cota més elevada de la ruta...



...i baixem per la zona de els Emprius, casualment la mateixa neu ens marca el camí!



Imperiosos els Gra de Fajol Petit i Gran!



La cara sud del Bastiments res tenia a veure amb la blanca obaga!



I precisament, amb el Gra de Fajol Gran de testimoni, és la obaga del Coll de la Marrana amb neu gelada, la que ens obligarà a prendre precuacions...



...sempre mirant a terra a cada passa, i en aquest cas oblidant les curves del sender (tot ell molt relliscós) i tirant pel dret per on vèiem que era més segur i on la neu estava més trencada i generava més seguretat.



Creuant un mig gelat Ter!!! De fet, recenment s'ha creat el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, que ocupa 14.750 hectàrees!!



Les ruïnes del Refugi vell d'Ulldeter, inaugurat l'any 1909, uns metres a baix hi ha l'actual Refugi d'Ulldeter!



Baixant per les pistes de Vallter em criden l'atenció aquests paravents de fusta: es fan servir per paliar els efectes del vent i treuren profit, ja que la neu queda escombrada de les pistes i és arrossegada cap a les fondalades, a vegades centenars de metres lluny!



Finalment arribem al punt de d'inici, per unes traces que ara marcaran els esquiadors.