8 i 9/10/2016: Visita interessant a un dels cims més emblemàtics de l'excursionisme català: la Pica de Canigó o Pic du Canigou!
Ens desplacem cap a l'est dels Pirineus francesos, a la Catalunya Nord...
...i ho fem entrant per la Cerdanya, on ens sorprèn una trobada de cotxes antics (surten tots al vídeo)...
...decidim fer una parada per esmorzar a Puigcerdà, just abans d'entrar a França, i donat que el meu segon cognom és Ramis, trio un Sandwich Mallorquí, que inclou formatge i sobretot la sobrassada que no hi falti, en honor als cosins que tinc a les Illes Balears!!
Denou en marxa, seguim la N-116 i un cop hem creuat el poble de Fontpédrouse, passem per sota del Pont Séjourné, un viaducte ferroviari per on hi circula Le Train Jaume o Tren Groc de la Cerdanya!...
...i no és l'únic, hi ha d'altres al llarg del seu trajecte...
...i de fet el seu punt d'inici és l'estació de Vilafranca de Conflent, on baixem del cotxe per fer-hi una visita...
...en aquesta població el tren vermellós de la línea francesa cedeix el testimoni al seu germanet groc...
..."LONGUE VIE AU TRAIN JAUME", llarga vida al Tren Groc, de fet és un mitjà de transport turístic però a la vegada també d'ús local molt important que comunica tota la Cerdanya i molt més enllà, ja que la darrera estació és La Tor de Querol, on arriba també el seu cosí R3, que surt des de l'Hospitalet de Llobregat, a Catalunya. Esperem que mai desaparegui!
Vilafranca de Conflent és un poble molt pintoresc, amb gran quantitat de botigues al servei del visitant...
...però sobretot destaca pel seu aspecte medieval...
...tot ella enmurallada, però no s'atura aquí l'arquitectura, ja que uns pocs minuts a peu, muntanya a munt hi ha una imponent fortificació...
...el Fort Liberia, declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO el 7 de juliol del 2008!
És un mirador extraordinari de Vilafranca de Conflent!...
...i de l'estació Villefranche-Vernet-Les-Bains, on surt l'apreciat Tren Groc de la Cerdanya!
Gràcies al suport d'una guia de paper plastificada i traduïda al català, podem visitar tots els nivells d'aquesta inmensa estructura, com per exemple la torre...
...el magatzem on es guardava la pólvora!!...
...el clàssic canó...
...el Forn de Pa, etc et etc, i molts altres punts d'interès que podreu gaudir el dia que en feu una visita, molt recomanable; però...
...sobretot no us perdeu el passadís subterrani dels 100 esglaons, construït entre el 1844 i 1849, i que connecta directament amb el poble, sense necessitat de desfer el sender que havíem fet servir per accedir a la porta principal!!...
...a la meitat de la baixada una nova sorpresa: una Bateria Intermitja, aixecada entre els anys 1850 i 1853!!
Totes aquestes infraestructures van ser ordenades per Napoleó III, i recentment va ser reformat i finalment obert al públic el 12 de juliol del 2016, poques setmanes abans d'arribar nosaltres, hem sigut afortunats!! Al Fort Liberia es pot accedir a peu per un sender en pocs minuts, o be pagant en 4x4, informació d'interès sobretot per aquelles persones que volgueu evitar el passadís i els seus 1000 esglaons i el caminet de pujada...
...finalment tornem a passar per Le Pont Saint-Pierre, reconstruït l'any 1421 després que la forta crescuda del riu Tet s'emportés per davant els tres ponts de la vila, a partir del segle XVIII seria el punt de connexió entre Vilafranca de Conflent i el Fort Liberia.
Després de voltar amunt i avall ens hem guanyat provar la gastronomia local, jaja! Per cert, amb tot ens van faltar uns minuts per visitar les coves, l'accés està a peu de carretera justa davant del poble, al final lo més pròxim ens va faltar temps, coses que passen, un motiu per tornar-hi!!
Deixem en darrera Vilafranca de Conflent, i ara sí, ens dirigim cap a l'interior de les muntanyes i aparquem el cotxe al Coll de Jou, per dirigir-nos a peu fins al Refugi de Marialles!
Dit i fet, ja ens hem carregat les motxilles i hanem enfilant cap amunt, ja hem fet el Pic del Solà de Ramonet (1.649m)...
...ja tenim a la vista les primeres parets rocoses que conformen el Canigó!...
...tot i que nosaltres seguim un sender força empinat però de bon fer, envoltats de la vegetació típica de la zona...
...i on l'aigua sembla que ens volgui fer de fita fins al refugi, de fet remuntant el riu de Cadí...
...després de pujar forces metres, aquest tram serveix de recuperació, però al final el vespre se'ns tira a sobre i hem d'obrir els frontals (un instrument indispensable en qualsevol excursió)!
El fet d'arribar els últims ens permet comprovar que estem trepitjant un territori molt freqüentat...
...evidentment, prèvia reserva, trobem forat per dormir i recuperar forces per l'endemà, entre la volta turística pel Conflent i l'ascens al refu ha sigut una jornada intensa!
T'esperes trobar un esquí de dècades passades, però sí crida l'atenció els dibuixos incrustats a les parets, sobre diverses espècies dels Pirineus: un Gall fer a la pica, el Trencalòs al vàter i un Isard a la porta d'aquest! El dia següent només veuriem Gralles i un Voltor comú! jaja
Dia de cim: en aquesta ocasió no serà una circular, així que farem la mateixa ruta de pujada (10km) i baixada (10km), en total 20km, bé sumat als 4 o 5km extres per pista fins arribar al cotxe, que queda per sota del refugi! El Pic du Canigó forma part d'un massís envoltat de crestes rocoses i alguns estanys, i en dies clars es pot veure perfectament el mar Mediterrani, un luxe del qual no podrem gaudir perquè...
...el dia es desperta amb núvols a les valls, així que la panoràmica serà molt limitada...
...però per altre banda a les cotes altes tenim un dia fantàstic, a la vista tenim el Gra de Fajol Gran (que treu el nas per l'esquerra), i al centre el Pic de Bastiments!
Davant nostre tenim un primer avanç del que ens espera: atravessarem els boscos fins a arribar al Coll Verd, que tenim davant, i remuntarem tota la Vall de Cadí, que apareix darrera aquesta caseta!
Un bosc ben viu en el que sembla que caminem entre gegants...
...aquest es va obrint a la que guanyem alçada...
...creuem el riu de Cadí...
...i a la cabane Arago aprofitem per fer una paradeta, aquests petits refugis són habituals al Pirineu francès...
...en el seu interior hi ha unes lliteres i una estufa, la veritat és que això els francesos ho cuiden molt i la gent ho respecte, com ha de ser; i és que en dies de tempesta sobtada és el millor refugi!!
Un cop havent reposat ens podem denou en marxa, amb un desnivell que frena un instant la seva intensitat donat que...
...arribem a una esplanada que indica el final de la Vall de Cadí: ara "només" ens queda pujar fins al coll del centre de la imatge i després seguir la carena cap a l'esquerra, on ja es pot veure la Pica!
Des del coll observem molt bé el sender que hem seguit per arribar fins aquí, i a l'esquerra de la imatge, molt petit, es deixen veure els Gorgs de Cadí, uns estanys que ja visitarem en una altre ocasió...
...des de la carena observem també tot el massís muntanyós que forma part del Canigó!
I precisament seguim la carena fins a la porta d'entrada al cim...
...es tracta d'una xemeneia on s'ha de grimpar, no és gaire llarga!
A mitja grimpada trobem aquesta petita creu, i unes passes més amunt l'altre creu, la del...
...Pic du Canigó, a 2.784m d'alçada!
Com era d'esperar avui no veurem el mar, però gualment els núvols aporten també la seva màgia, en aquest cas mirant en direcció oest, on veiem gent que puja des de Cortalets, un dels refugis més antics dels pirineus!
Els núvols encara ens deixen veure vistes cap al sud, per on hem pujat, meravellats per l'aspecte pedregós i punxegut del massís, així com el sender que hem anat trepitjant i el coll i la carena d'aproximació fins a on som!
Una Gralla i un Voltor comú ens sobrevolen, ells segur que gaudeixen de millors vistes!!
Amb calma i assegurant cada passa, iniciem el descens per la xememeia...
...com comentavem abans, els núvols tenen el seu encant, això sempre i quan estiguem ben orientats! jaja
No podem evitar mirar denou les crestes espectaculars del Massís del Canigó...
...i per espectacle també la muntanya fumejant, que veureu millor al vídeo, i que és dagut al vent que obliga ràpidament als núvols a remuntar pels vessants fins als colls per on escapen a l'altre cara de les muntanyes!
A elles mentre hi hagi menjar que bufi com vulgui el vent!!
En un moment passem del cel serè...
...a està enboirats, un paisatge que també té la seva bellesa...
...per nosaltres no representa cap problema ja que no perdem el camí...
...i ja estem afrontant la part final del recorregut, deixant en darrera Marialles i seguint baixant fins al Coll de Jou, a recuperar el cotxe!
Fins a la pròxima, tot caminant per les muntanyes!
Apassionat de l'ornitologia, la fauna, la muntanya i la meteorologia. Gran enamorat del Pont de Suert (Alta Ribagorça). Tècnic Superior en Gestió del Medi Ambient (INS Pont de Suert), Monitor de Lleure (Fundació Pere Tarrés) i Geògraf (Universitat de Barcelona)
No hay comentarios:
Publicar un comentario