27 i 28 de maig 2022: Cada anys molts centres excursionistes organitzen sortides des de Barcelona a Montserrat, també des de altres punts com Manresa o El Papiol. En aquesta ocasió ens hi vam estrenar amb Els Blaus de Sarrià.
Vam trepitjar fins a tres comarques, la del Bages la que menys tram, be jo em vaig retirar abans i tot, de seguida els detalls!
Sortint des de la Plaça de Sarrià de seguida comencem a pujar direcció les Escales de Vallvidrera, inici potent i a un ritme (el mateix durant tota la caminada) molt fort! Les vistes al Tibidabo i a la Muntanya de Montserrat eren el regal, la "pausa" a tal sobre-esforç!
Al Colla de la Vinassa comencem el descens de la Serra de Collserola, primera pujada superada, i denou les vistes a Montserrat amb la posta de sol espectaculars!
Creuant el Viaducte de Can Ribes obtenim la panoràmica defitiniva de la posta de sol amb la Muntanya de Montserrat!
Un 10 a l'organització que amb cotxes s'anava recol·locant als punts de control i avituallaments requerits durant els 52km de tota la sortida!
I arriba el moment més esperat per a un servidor: la nit! Caminat a les fosques durant hores i hores, una experiència que mai havia viscut fins al moment! En les següents dues fotografies, si us fixeu bé, veureu el Pi d'en Xandri! I en ambient nocturn no poden faltar els cargols!
Creuant la Serra de Collcardús i entrant al terme municipal de Vacarisses tenim Montserrat "molt prop"!
Tot i així aquestes serien les meves últimes dues fotografies amb el grup de caminants, a Vacarisses al kilòmetre 41 i després d'està la última hora consumint tres barretes energètiques per gestionar la demanda d'energia de l'organisme decideixo abandonar. El monoritme imposat des del principi m'elimina de la "cursa", la pròxima vegada em posaré un dorsal!
Aleshores passo a formar del grup de l'organització que realitza els dos darrers avituallaments de la caminada, un a Monistrol de Montserrat (veure vídeo) i l'altre ja a l'arribada davant del Monestir de Montserrat on ens trobem una carrossa amb cavalls com a novetat més destacada i observem com els companys van finalitzant la pujada!
En canvi un zero ben rodó per qui tenia la responsabilitat de marcar el ritme (no surt a cap fotografia) perquè senzillament no ho va fer, va imposar el seu i ens va condemnar a uns quants a no assolir un "repte" (perquè mai havia fet més de 30km caminant i en grup, va ser sol) que teníem a l'avast si s'hagúes gestionat el ritme, i no imposat un de sol com va ser el cas. Al final Muprhy va posar ordre i la persona en qüestió va reventar a la pujada final, víctima del seu propi monoritme, el mateix que sis kilòmetres abans m'havia fet retirar a mi! El 90% del grup va arribar a d'alt molt abans que ell, assegurant com a excusa que: "que pájara he pillado, que pájara he pillado!", no senyor, reventar-se solet per no gestionar les forces no és una "pájara", és senzillament una irresponsabilitat!
Ja fa anys que realitzo sortides sol i em sembla s'entén molt bé, aquest no és un fet aïllat, en l'excursionisme es té molt poca paciència i molt egoïsme, em sento lliure de culpa perquè quan me sentit fort en un grup i hi hagut persones amb problemes que observava que es quedaven soles me quedat amb elles, no hi ha més privilegi que aquest, ajudar als altres, perquè si vull arribar el primer ja em posaré un dorsal!
PD: Al final en grup només valdrà la pena anar havent contractat un guia professional, tampoc és tard per donar-los el valor que mereixen!
No hay comentarios:
Publicar un comentario