Si en algún momento mi apodo tiene más sentido que nunca, sin duda es ahora!! Yo también tengo ganas de gritar, de hacer mucho ruido para que todo dios sienta que estoy aquí!!
la Mendiz se ha quedado "colgada" en Italia, pero tranquila que si todo marxa como espero en septiembre ya estás conmigo, llevamos 10 años juntos y sumaremos muchos más!!!
cada día que pasa me acerco más al soñado regreso al asfalto, a las curvas, a los repechos,... la espera no será eterna!!
ese maillot me queda muy pequeño, pues yo he ganado la carrera más dura que existe, infinitamente superior a la de un campeonato del mundo!!
hace más de un década que empezó mi amor por la montaña, y el sentimiento es mútuo pues ella ha demostrado que me desea todo lo mejor!!
2 comentarios:
Benvolgut Trueno,
he estat un seguidor fidel i anònim del teu blog des de fa més d'un any... és d'aquelles coses que passen, caus de casualitat en el blog, t'agrada el format i el curro i interes que l'autor del blog hi demostra... i m'hi vaig fer fidel seguidor. En aquella època estaves a Pont de Suert (jo sóc a Tremp)... i el teu interes pels voltors també em va cridar l'atenció... fotos...etc. LA teva marxa a Italia també va ser grata sorpresa i en el meu espai personal vaig pensar que potser mai arribariem a contactar... fins que va arribar el punt del silenci... que extrany vaig pensar...ara amb la perspectiva ja entenc el perque del teu silenci. En molts moments he volgut animar-te però en certa manera em frenava el fet de no coneixer-te. Sóc metge de professió, treballo a l'Hospital de Tremp, i pel tipus de lesions que expliques que vas tenir crec que puc entendre millor que altres el que ha pogut suposar per tu aquest terrible accident i lo que et pot suposar en el futur. Ara és l'hora de tornar a la vida prèvia, tens "una força" que nomès saben alguns com administrar-la... parlo de Lance, de Contador, de Pedro Horrillo,... a pesar del patiment, aquesta situació et farà més valent pel que vindrà, et permetrà ser més fort que altres (entre els que m'hi incloc) per afrontar situacions futures... i crec que l'actitut que mostres al respecte de la vida i l'humor en que ens transmets els teus sentiments ens ensenya, als que estem a l'altre costat del cable, lo bonic que és la vida i apreciar-la. Si en alguna escapada al Pont t'animes, quedem i fem alguna ruteta per la Ribagorça!
Ànims i endavant!!! Go Trueno Go!
Hola Driba!!!
m'alegra que t'agradi el blog, he vist el teu i ja et tinc fitxat,jaja
les teves paraules m'han fet molt content, m'han arribat fins a dins de debo. l'accident que vai patir em va posar contra les cordes però gracies a la propia muntanya, els serveis de rescat i als metges he tirat endavant.
deasdel primer moment q vai recuperar la conciència m'ho vai prendre tot amb molta ilusió i fent broma. Soc aixi, tiro de voluntat i no pensar en drames ni coses pitjors que no ajuden, a més no tindré secuelas i això ja t'anima d'entrada!
3 setmanes a l'hospital de Trento van donar per molt, allà un s'entera de lo que realment val la vida, he vist de tot, bueno tu ho deus saber millor, quan estas fent vida allà dins estàs a un altre món!
demà pujo a Pont però només un dia per saludar companys, amics, professors,... per agraïr el suport rebut i tb per tornar a veure els voltors, sarà especial!
ja he vist que comparteixes la mateixa passió que jo per la bici, és fantàstic!! com faré Enginyeria Forestal a LLeida ja ens escaparem de la rutina per rodar junts!
denou gràcies pel missatge! el blog ara segueix més viu que mai, i ara tb tinc un nou blog a seguir!!
ens veiem!
Publicar un comentario